El Bloc de l'INS Corbera

Estudiants de Batxillerat del nostre Institut visiten el campus de la Ciutadella

2012-01-26T19:25:00.000+01:00

Des dels inicis del programa Escolab, promogut per l'àrea deCultura Científica de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, els Departaments de laUPF de Ciències de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i el de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS), han participat any rere any molt activament.
Ara, per primera vegada, s'hi afegeixen grups de recerca dels Departaments d'Economia i Empresa i d' Humanitats de la UPF. Enguany hanorganitzat, el 23 de novembre i el 14 de desembre, respectivament, activitats dirigides a difondre la recerca delsseus grups en els àmbits de les ciències socials i les humanitats entre els alumnes de secundària,batxillerat i cicles formatius.
La teoria de jocs , una aproximació matemàtica a la societat
El Laboratorid'Economia Experimental (LeeX), el matí del 23 de novembre va rebre trenta-tres estudiants de primer de batxillerat de l'Institut de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), i els va introduir enl'economia experimental a través de la teoria de jocs, una aproximació matemàtica a l'economia i ala societat que mostra la racionalitat d'aquests models.
Rosemarie Nagel, investigadora ICREA del Departament d'Economia i Empresa vaexplicar que l'objectiu principal de l'economia experimental és estudiar el comportament dels éssers humans en relació a qüestions bàsiques com ara les quetenen a veure amb les negociacions econòmiques, la contribució al bé públic, l'estalvi, lallibertat d'expressió, el comportament davant el risc o les diferències de gènere pel que fa asituacions competitives.
Seguidament, els alumnes van tenir l'oportunitat de participar de manera activa en experiments de laboratori dissenyats per respondre les preguntes esmentadesanteriorment. A més, el LeeX disposa d'informació addicional a través de http://gametheory.tau.ac.il/ perquè estudiants iprofessors, si així ho desitgen, puguin aprofundir i ampliar l'experiència des dels respectius centres. Els comentaris d'alumnes iprofessors davant d'aquesta experiència tant innovadora han estat molt positius iencoratjadors de cara a altres edicions i han mostrat el seu interès en seguir en contacte amb laUniversitat, la qual cosa consideren és un estímul molt important i decisiu de cara a orientar el futur acadèmic delsjoves.

Divendres 13 de gener

2012-01-11T12:44:00.000+01:00

Benvolguts pares i mares,

Els volem recordar que, com cada curs, tal com consta en el calendari que va ser aprovat pel Consell Escolar a principis de curs, el proper divendres (13 de gener) no hi haurà activitats lectives.
El motiu és la defensa davant dels tribunals avaluadors (formats per professorat del centre) del treball de recerca que han portat a terme els i les alumnes que enguany cursen segon de batxillerat. Si bé s’han pogut intercalar alguns tribunals durant tota la setmana, sense alterar el ritme de les classes, al igual que en cursos anteriors ha estat necessari suspendre les classes del divendres per a poder constituir tots els tribunals restants.

Restem a la seva disposició per a qualsevol aclariment. Atentament.
L’Equip Directiu,

Corbera de Llobregat, 11 de gener de 2012

Horaris dels tribunals del Treball de Recerca

2011-12-15T16:45:00.002+01:00

Setmana de pendents d'ESO

2011-12-02T13:15:00.002+01:00

Setmana d'exàmens de recuperació 1r i 2n Btx

2011-12-02T12:59:00.002+01:00

L’Institut Corbera guanya el concurs d’idees innovadores del dia de l’emprenedor i emprenedora

2011-11-22T23:28:00.001+01:00

El 17 de novembre s’ha celebrat la 7a edició del Dia de l’emprenedor i l’emprenedora al pavelló de l’institut Bernat El Ferrer de Molins de Rei. El concurs d’idees innovadores l’ha guanyat l’institut de Corbera amb el projecte empresarial Speed Look realitzat per les alumnes Gloria Almazor i Sullyn Mueckay.

Les alumnes Gloria Almazor i Sullyn Mueckay de l’institut Corbera mostren el diploma guanyador

Aquest projecte empresarial es basa en la comercialització d’un servei informàtic de recerca de roba i/o complements situat a les entrades dels centres comercials, on les persones podran obtenir la informació i la localització en el centre comercial de tot tipus de roba, tant si és per una boda, una festa, per cada dia; els preus que tenen; les talles; les novetats de la temporada...

Cal dir que l’institut Corbera també va guanyar l’any passat la 6a edició del concurs d’emprenedors i emprenedores. Podem dir que el jovent de Corbera puja amb força en la creativitat i la innovació empresarial.

L’èxit aconseguit per l’institut Corbera és el fruit de la feina ben feta de tots els seus alumnes i del seu professor d’Economia i Empresa Paco Queralt.

Les alumnes Gloria Almazor i Sullyn Mueckay de l’institut Corbera
mostren el diploma guanyador

Accediu a l'enllaç per veure més imatges

El professor del nostre Institut Daniel Muñoz guanya el premi literari Octubre

2011-11-03T08:55:00.001+01:00

Els premis Octubre han guardonat una novel·la de Daniel O'Hara (nom literari de Daniel Muñoz), el tutor de l'Aula d'Acollida del nostre Institutt.

La celebració dels premis Octubre ha arribat aquest any a la seva 40a edició i s'ha convertit en el certamen literari en llengua catalana que més originals ha rebut el 2011, amb un total de 85 obres. Ahir el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, va donar a conèixer els guanyadors -tots tres catalans- en una roda de premsa a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, i no pas, com hauria estat habitual, a la Nit dels Octubre, que aquest any no s'ha celebrat per estalviar i poder fer front a les multes imposades per la Generalitat valenciana a l'entitat per emetre el senyal de TV3.

Malgrat aquesta circumstància, els premis han perviscut, amb dotacions de 5.000 a 12.000 euros. L'Andròmina de narrativa permetrà a Daniel O'Hara publicar la seva tercera novel·la, titulada El poder excloent de la essa sonora, després que diverses editorials catalanes la rebutgessin. Aquest text és "un melodrama social i sexual" que relata la relació entre dos homes -un jove xarnego de Cornellà i un advocat catalanista i conservador de Barcelona- i a través del qual O'Hara reflexiona sobre les relacions de poder mitjançant el sexe explícit, la ironia i "un to humorístic que va des de la tendresa fins a la immisericòrdia".

Extret del diari Ara

Sortides ajornades

2011-11-02T13:11:00.001+01:00

Demà dijous 3 novembre hi havia previstes dues sortides de tutoria (3r i 4t d'ESO). Per motius meteorològics es suspenen aquestes sortides i s'ajornen uns dies. Demà, per tant, es farà classe normal.

Les sortides es faran:
Dijous 10 de novembre: 4t d'ESO
Dijous 24 de novembre: 3r d'ESO

Gràcies i perdoneu les molèsties

Club de lectura

2011-10-31T10:55:00.014+01:00

MARGUERITE YOURCENAR
Las memorias de Adriano
Edhasa ( cast. trad. J. Cortázar )

THORTON WILDER
Els idus de març
Edicions 62 (cat)/Edhasa (cast)

Desembre 2011

Hi ha vins suaus, lleugers, fràgils, que acompanyen sense ostentació una hora morta del dia, tot renunciant al protagonisme d’un moment digne de ser recordat. D’altres, per contra, densos, vells, generosos, ens demanen una atenció exclusiva, conscients que les virtuts que atresoren rivalitzen amb qualsevol altra saviesa sobre la vida que pugui tenir aquell a qui s’ofereixen. Aquests vins exigeixen tastar-los sense presses i en una hora del dia en què el nostre estat d’ànim pugui copsar tots els matisos que ens regalen. Han fet, a la seva manera, un esforç condemnat al fracàs: sintetitzar en forma fluïda totes les contradiccions de la naturalesa, que són les de la pròpia vida, destil·lació en el curs de la qual, inevitablement, s’han fet vells i en el seu intent, venerables.

Les lectures que proposem tot seguit recorden aquests últims vins. Totes dues —Els idus de març, de Thornton Wilder, i les Memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar— han estat el resultat d’una fermentació lenta i parsimoniosa en la ment dels seus autors. Fruit d’una redacció reflexiva, no han estat escrits per llegir-los d’un cop. No es tracta de textos on la urgència d’un enigma ens impulsi a girar pàgina rere pàgina a l’espera d’una solució calculadament postergada. L’enigma aquí és massa gran per ser resolt.

En el cas de l’obra de M. Yourcenar, projecte abandonat i reiniciat successives vegades en el decurs de tres dècades (1924-1951), l’autora es proposa escriure no un Diari, sinó unes Memòries de l’emperador Adrià. Això li permet alliberar-se de l’escrupolosa fidelitat als fets del seu regnat per deixar en llibertat la reflexió sobre uns records que no descriuen tant esdeveniments com el significat vital que han tingut en qui els rememora. I en aquest viatge cap a l’ànima de l’emperador per retratar la seva veu M. Yourcenar ens regala la confessió descarnada i alhora sublim d’un home que, a les portes de la mort, quan la verema ja està feta, recapitula el que ha estat una vida sense contorns definits, on allò que no va ser, reconeix ara, és potser el que millor la defineix.

Per tant, no hem d’esperar univocitat de sentit, coherència forçada en la reconstrucció de la figura de l’emperador. Cap lliçó última ens espera en aquestes belles pàgines; més aviat caldria parlar d’una successió de lliçons que renuncien a sintetitzar-se en una fórmula última, car una vida que no renuncia a si mateixa no es deixa tancar en la petita presó d’un pensament.

Sota la forma literària d’una extensa epístola que a mode de testament espiritual l’emperador adreça a un Marc Aureli adolescent, l’obra comença repassant la seva relació amb l’emperador Trajà, a qui va succeir, i amb Plotina, esposa d’aquest últim, a qui Adrià es va obrir com no ho va fer amb ningú i a la qual va venerar fins a la seva mort; una mort que res no va canviar d’una intimitat que des de feia molts anys havia prescindit de la presència.

D’altres presències, per contra, Adrià no va saber prescindir-ne més que vessant llàgrimes amargues i embogint de dolor. N’és el cas d’Antínoo, el favorit, la pèrdua del qual, als vint anys, va suposar el cop sentimental més dur que l’emperador experimentà al llarg de la seva vida i suscità aquella profunda reflexió sobre el sentit de la mort que ocupa una part destacada del final de l’obra.

Enamorat de la cultura grega, de la qual se sentia fill espiritual, Adrià mai no va tenir la sensació de pertànyer per complet a cap lloc, ni tan sols a l’estimada Atenes. Estrany a totes parts, enlloc se sentia aïllat car la seva Ítaca era interior. Amant de la llibertat, no es va interessar tant a reflexionar-hi com a descobrir una tècnica per gaudir-ne. Per això va legislar per millorar la miserable condició de vida dels esclaus a l’imperi redimint-los de les vexacions de què eren objecte i afavorint l’arreplec familiar. Tot i així, Adrià era escèptic respecte de la possibilitat de desarrelar definitivament l’esclavitud entre els homes; sota noms i modalitats diferents, amb rostres encara no imaginats i formes sempre renadives, veia transfigurar-se perpètuament la servitud en la història. Conscient, finalment, de l’atrocitat de la vida, admirava els breus períodes de felicitat, els progressos parcials, els esforços d’aquells que veuen amb clarividència el camí civilitzador i compensen les atrocitats i els crims tot fent que entre dos períodes de guerra i fanatisme regnin les paraules llibertat, humanitat i justícia, ideals pels quals va lluitar Adrià fins els últims dies.

Amb el segon dels textos que proposem —l’obra de T. Wilder titulada Els idus de març, un dels exponents més destacats del gènere epistolar del segle XX— continuem immersos a l’antic món romà ja que fets i personatges ens porten a les acaballes de la República, escassos mesos abans de la mort de l’home que havia de posar fi al règim.

Si féssim l’exercici de llegir aquest conjunt de cartes creuades entre Juli Cèsar i Ciceró, Catul, Luci M. Turrini, Clòdia Púlquer, Citeris, Cleopatra..., és a dir, entre el personatges amb els quals el dictador es va relacionar l’any de la seva mort, sense conèixer l’advertiment de T. Wilder que ens recorda que tot i que els personatges són reals l’obra no és una reconstrucció fidedigna dels últims dies de Juli Cèsar, que tots els textos són fruit de la seva imaginació, creuríem que el conjunt de la correspondència és autèntica: tal és la qualitat literària d’aquestes cartes i a tal extrem de versemblança i penetració arriben en la recreació de l’ànima dels seus remitents.

Sense necessitat d’un fil conductor, de la presència d’un narrador que vagi embastant l’argument de les diverses cartes, T. Wilder aconsegueix donar unitat a totes aquestes veus enllaçant-les, en darrer terme, en torn a la figura d’un Juli Cèsar omnipresent, sobre el qual conflueixen els interessos de la resta d’interlocutors del diàleg epistolar.

No és aquest el lloc per reconstruir aquest nodrit cor de veus. Tot i així voldríem destacar-ne dos pel seu paper assenyalat en el conjunt de la polifonia: la de Luci M. Turrini i la de Juli Cèsar. La primera correspon a la de l’amic de la infància d’en Cèsar i company de moltes batalles, finalment malferit. És una veu silent, coneguda únicament per referències indirectes; però en el seu silenci, en la seva absència, esdevé protagonista per la noblesa, saviesa i dignitat que tots li reconeixen. Únicament a ella descobreix Cèsar el seu veritable rostre, aquell que a tots amaga sota l’efígie aureolada de la seva llegenda. La segona veu, la del propi Cèsar, ofereix dos registres: la veu íntima, la que mira de portes endins i confessa dubtes davant el destí de Roma i el seu paper en aquest destí —aquesta veu tan sols la coneix L. M. Turrini—, i la que, segura de si, configura aquell destí i parla en nom del cèsar.

Reserveu, en fi, per aquests dos textos, com per aquells vins generosos, l’hora del dia en què el vostre estat d’ànim pugui copsar tots el matisos que ens regalen. Han fet un esforç condemnat al fracàs: sintetitzar en unes poques línies totes les contradiccions d’una existència humana, i en la bellesa de la seva prosa han esdevingut venerables. [A.D.]

Convocatòria de vaga del 6 d'octubre

2011-10-06T09:44:00.000+02:00

Benvolgudes famílies i alumnes:

Sembla ser que un sindicat d’estudiants d’àmbit estatal ha convocat una jornada de vaga i protesta per al proper dijous 6 d’octubre de 2011 mitjançant els canals de comunicació actuals d’Internet i les xarxes socials més habituals.

Els alumnes de 3r i 4t de l’ESO i de Batxillerat ens han informat que tenen intenció de seguir la jornada de protesta i a tal efecte ens han presentat un informe amb el resultat de les votacions en les diferents classes, de manera que sembla que el seguiment podria ser majoritari en aquests nivells.

És per això que el proper dijous 6 d’octubre l’Institut:

1.- Mantindrà les seves portes obertes per a tots els alumnes. Recordem que els alumnes de 1r i 2n d’ESO no tenen per normativa dret a vaga.

2.- Farem classes normals seguint les programacions de cada matèria, i recomanarem al professorat, per evitar mals majors, que posposi les activitats d’avaluació previstes fins al proper dia de classe.

3.- Es farà el control d’assistència dels alumnes com és habitual, per tal que els pares puguin saber la presència o no dels seus fills/es al centre.

4.- Els alumnes d’ESO que vinguin al centre no podran sortir fins l’hora habitual al final de la jornada.

5.- Els serveis de transport i menjador funcionaran amb normalitat.

Atentament

L’equip directiu

Incidència en el transport escolar de Corbera

2011-09-23T11:08:00.007+02:00

L'Ajuntament ens ha informat que degut a obres hi haurà una modificació temporal a la ruta 119 de transport escolar, a partir del proper 3 d'octubre i per un període aproximat de 2 mesos.

Calendari d'exàmens d'ESO recuperació 5 i 6 de setembre

2011-07-21T20:13:00.003+02:00

Enllaç al PDF

<p>&amp;amp;lt;br&amp;amp;gt;P</p>

Calendari de pendents de 1r de Batxillerat

2011-07-21T16:28:00.006+02:00

Enllaç al PDF

Llibres i material didàctic curs 2011-2012

2011-07-15T09:43:00.000+02:00

Cliqueu l'enllaç al PDF
Llibres i material didàctic 2011-2012

Tria de currículum de 4t d'ESO

2011-06-22T15:34:00.000+02:00

Dies per la tria de currriculum de Batxillerat pels alumnes de 4t ESO que són de fora del centre

dimarts 28 de juny de 10-12h
dijous 30 de juny de 9-11:30h
divendres 1 de juliol de 8-10h

Exàmens de recuperació i millora d'ESO ( modificació de darrera hora )

2011-06-14T17:04:00.000+02:00

Reunió d' alumnes de 2n de Batxillerat

2011-06-09T13:21:00.002+02:00

Reunió Alumnes de 2n Batxillerat amb el Coordinador per informar del lloc de les PAU i darreres instruccions. Aquesta reunió es farà el dimarts dia 14 de juny a les 12h a la biblioteca. No falteu.

Nota informativa alumnes de 4t d'ESO

2011-06-08T13:12:00.004+02:00

Tria currículum de 1r de Batxillerat:

Tots els alumnes de 4t ESO que aprovin l’etapa i vulguin fer 1r de batxillerat el proper curs, hauran de fer la tria del currículum de batxillerat segons la modalitat que vulguin cursar. Aquesta tria es farà en dos dies a la biblioteca del centre.

21 de juny (8 a 14h): Alumnes que aproven el curs sense necessitat de recuperar cap matèria a les proves extraordinàries.

El marc horari d’aquesta tria estarà d’acord amb aquest ordre de citació:

8 -10h els cognoms entre l’ A fins la F

10:30 – 12:30h els cognoms entre la G a la P

12:30 – 14h els cognoms entre de la Q a la Z

30 de juny (a partir de les 11:30 a 14h): Alumnes que aproven el curs després de recuperar matèries pendents en les proves extraordinàries.

Es important que la maduració d’aquesta tria es vagi fent abans del moment de formalitzar-la. Es per això que adjuntem el full que haureu d’omplir el dia de la tria. Aquest full el teniu al darrere d’aquest full informatiu.

Atentament

Coordinació Pedagògica

Exàmens de recuperació i millora de 1r i 2n de Batxillerat

2011-06-08T09:22:00.002+02:00

Paraules de comiat als alumnes de 2n de Batxillerat

2011-05-31T16:00:00.002+02:00

27 MAIG 2011

M’agrada visitar sovint les llibreries de llibres antics i tenir entre mans textos que no han estat reeditats i que conserven l’aroma d’un temps passat, textos que et fan respirar una atmosfera que ja no hi és i que et fan viatjar en el temps a l’any de la seva edició. És una experiència apassionant obrir un llibre qualsevol —un manual, un assaig, unes memòries— de finals segle XIX i llegir al pròleg les expectatives, el reptes, les il·lusions del seu autor i constatar què hi ha de vigent, d’actual, fins i tot d’intemporal en les seves paraules i què resulta desfasat, ingenu i clarament superat d'allò que diu. El temps és un jutge implacable que condemna a l’oblit tota obra que no va més enllà de la seva època i no és capaç d’enunciar un missatge per totes les èpoques o, com diem en filosofia, el temps és cruel amb aquelles obres que no són capaces d’obrir-se a allò universal.

Hi ha una d’aquestes llibreries al carrer del Carme a Barcelona. Conec el seu propietari, l’Anselm, des de fa uns anys i en més d’una ocasió li he fet comandes. L’última ha estat la traducció que Carles Cardó va fer el 1924 del Tractat de la Providència de Sèneca per la col·lecció d’escriptors llatins de la Fundació Bernat Metge.

Quan marxava, l’Anselm, que coneix el meu interès per Sèneca, em va agafar pel braç i, baixant el to de veu, em va dir que tenia una cosa que em podia interessar; es tractava d’una carta que Sèneca va escriure a Lucili, però que no va incloure en el recull de cartes que ell mateix va editar. La versió d’Anselm és que d’aquesta carta es van fer poquíssimes còpies i una d’elles fou inclosa, per equivocació, en un còdex d’obres de Plini on ha restat oblidada al llarg dels segles i on s’identifica misteriosament com la cent vint-i-cinquena Carta. Sabeu que les Cartes a Lucili de Sèneca integren un total de 124 epístoles i que res no sabem del seu destinatari. Qui era en realitat Lucili esdevé, encara avui, un enigma no resolt. Fins i tot es dubta que existís com a personatge real.

Allò que Anselm m’oferia era una transcripció llatina d’aquesta Carta feta a partir d’una edició del segle XVII de la Història natural de Plini. Com havia arribat la Carta a les seves mans ho ignoro. El que si sabia era el preu que em demanava per la Carta: dos-cents euros. Com a bon venedor, me la va deixar llegir una estona i vaig comprovar que començava com les 124 cartes que ja coneixia: «SENECA LUCILIO SUO SALUTEM», «Sèneca saluda al seu Lucili». Em vaig decidir finalment a pagar el que em demanava Anselm i durant aquesta setmana l’he traduïda. La Carta diu així:

«Estimat Lucili: Avui has fet divuit anys i tot coincidint amb aquesta edat que posa fi a la teva adolescència m’has escrit una carta estranya. En ella renuncies a continuar mantenint la correspondència que m’ha fet sentir pare d’un jove a qui he estimat com a un fill en els darrers quatre anys d’una vida, la meva, que intueixo propera a la seva fi. Argumentes que has crescut, que ha arribat el moment d’experimentar, de posar en pràctica el que has après, d’allunyar-te dels mestres que has tingut, inclòs jo mateix. Dius que ara és moment de viure en el món dels adults, de jugar el seu joc, d’experimentar les seves passions i em demanes que, en una darrera carta, sintetitzi els consells que m’han estalviat de naufragar en aquest món. Què t’anima a pensar que he sortit il·lès i no pas greument ferit? Creus que apropar-se al poder com ho he fet jo no deixa cicatrius en el cos i en l’ànima? Altrament, quin crèdit pot tenir un vell que amb la seva vida fastuosa desmenteix la rigorosa austeritat que ha predicat en els seus escrits? Qui em coneix, no obstant, sap que tot i la fortuna personal que he atresorat com a conseller privat de l’emperador Neró, no he canviat la sobrietat dels meus hàbits ni la convicció, que dia a dia he tingut, que la veritable felicitat rau en la pràctica de la virtut, de la qual he procurat no allunyar-me malgrat viure envoltat de llops i de bojos. He aportat seny on no n'hi havia, he tractat d’educar amb principis morals un deixeble, Neró, l’ànima del qual es movia per les disbauxes de la luxúria i la crueltat i, he fracassat. Intueixo que, aviat, qui ha estat el meu deixeble imperial em demanarà que pagui amb la vida la meva desaprovació de les seves infàmies. I malgrat tot, em demanes a la teva carta que resumeixi els consells que m’han estalviat de sotsobrar en aquest món!

Oh Lucili! Si et digués que les més de cent cartes que t’he escrit constitueixen la meva veritable fortuna i que en la teva educació moral m’he apropat al «jo» que volia ser i no al «jo» que he estat, te n’adonaries que cap tasca ha estat tan important a la meva vida com la de fer-te arribar la saviesa que he acumulat per estalviar-te els meus errors. I ara em demanes que m’acomiadi de tu, que et digui adéu.

Doncs bé, has de saber que de la possibilitat de perdre els bens materials, i amb ells la felicitat, he sabut defensar-me. En algun lloc he escrit que si visqués en la casa més opulenta, on abundés l’or i la plata, no mostraria admiració per aquest bens, que, tot i que adornessin les estances, estarien fora de mi. Tot allò que el destí posa en les meves mans ho considero aliè. I perdre el que m’és aliè no em dol. Però perdre el que considero una part meva, un tros de la meva vida, renunciar a la teva educació és quelcom tan dolorós que no he sabut descobrir l’antídot enmig de les meves reflexions. He après a moderar les meves alegries, però no he après a reprimir aquest dolor. Saps per què em costa tant de posar fi a la relació epistolar que he mantingut puntualment amb tu? Imagines la raó d’aquest dol? T’ho diré. No em demanaves consells en la teva carta de comiat? Aprèn aquest: Quan eduquem a un altre, ens eduquem a nosaltres mateixos. Tu, Lucili, has estat l’ocasió per continuar educant-me a mi mateix i no trobo cap destí més elevat en la vida de l’ésser humà que fer progressos en la seva educació, un repte que no acaba mai i del qual ens examinem cada dia. Entens això? T’ho diré amb altres paraules. He reflexionat molt sobre l’educació. I tot i que en certs aspectes les meves conclusions són provisionals, en molts d'altres he arribat a conclusions definitives. Una d’aquestes conclusions és que l’educació se'ns presenta com un assumpte difícil mentre vulguem educar els nostres fills o els nostres alumnes sense haver-nos educat a nosaltres mateixos. Ara bé, si entenem que només podem educar als altres educant-nos alhora a nosaltres mateixos, el problema de l’educació desapareix i només queda el problema de la vida. La pregunta ja no és «Com he d’educar?», sinó «Com he de viure jo com educador?» No conec cap capítol de l’educació dels joves que no impliqui la nostra pròpia educació.

Aviat, Lucili, seràs adult i formaràs una família. Vindran els fills i amb ells aquestes preguntes: ¿Com inculcar-los bons hàbits? ¿Com ensenyar-los a distingir allò que és important del que no ho és? I et contesto: amb el teu exemple. Quan et vegi sacrificar el teu temps d’oci, la teva hora de descans, per ajudar-lo a aprendre una petita lliçó, el teu fill aprendrà el valor i la importància d’aquest esforç, i ho aprendrà no per allò que tu li hagis dit, sinó per allò al qual tu has estat disposat a renunciar per ell. Com defraudar als qui sacrifiquen els seus somnis per ajudar-nos a nosaltres? Aquesta és la primera lliçó: les coses cobraran importància als ulls del teu fill en funció del que tu com a pare estiguis disposat a sacrificar per ell. I quan deixis d’anar a aquells espectacles abominables que tenen lloc als amfiteatres, en contra dels quals m’has sentir parlar en més d’una ocasió, i ho facis en ares de la seva educació, t’estaràs educant tu mateix en prioritzar la cura d’ell per damunt de l’excitació violenta i les baixes passions que volies gaudir en contemplar aquelles lluites.

De les emocions m’has sentit parlar en altres ocasions. Sovint les he qualificat com malalties de l’ànima i t’he exhortat a allunyar-te d’elles, a curar-te dels seus excessos, a no prendre decisions sota el seu imperi. Sempre les he temudes. Ara m’he traslladat a viure a un altre barri de Roma. Has de saber que als baixos s'instal·len cada matí uns mercaders que anuncien vociferant les seves mercaderies, generant un soroll que em dificulta la concentració. Però aquests crits acaben cap al mig dia, i al vespre, per la finestra del meu estudi, només hi arriba una brisa fresca que em permet treballar. Ara bé, quan una passió rugeix en la meva ànima no conec la forma de silenciar-la, i no només no em deixa pensar durant el dia, sinó que, en arribar la nit, em turmenta obsessivament sense trobar la forma de silenciar aquest soroll. Tot i així, vell com sóc, he de reconèixer que en algunes emocions viscudes he descobert el sabor de la vida i en comptes de condemnar-les totes, ara et recomano de viure-les amb moderació.

Hem parlat sovint de la importància de mostrar valor davant l’adversitat, de no renegar de la Providència quan ens envia les desgràcies. Recordes? Un dia em vas preguntar per què la Providència, que ho regeix tot, és a vegades tan cruel amb els homes i les dones que han estat justos. I vaig contestar-te que has de prendre tota adversitat, per dura que sigui, com una prova per superar-te a tu mateix, tot creient que la virtut es marceix quan no té adversari, i es fa palesa quan demostra el que és capaç de resistir. Considera tota adversitat com una oportunitat per demostrar el teu valor. Sigues exigent, molt exigent amb tu mateix, i condescendent amb els altres. I no oblidis mai que ningú no et treu la dignitat; no tinguis por que cap insult, cap humiliació, cap infàmia et facin perdre-la; la dignitat només la pots perdre tu mateix amb els teus actes.

I acabo. Fóra ingrat com a mestre, Lucili, si amagués la meva gratitud per totes les preguntes que m’has fet, per tots els reptes que m’has plantejat. He vist canviar la teva lletra amb els anys: infantil, insegura al principi; ferma, enèrgica i audaç al final. Acompanyar-te ha estat una recompensa; escriure’t, una raó per viure. Ignoro si he aconseguit l’objectiu d’educar-te; però si sé que has estat la millor ocasió per educar-me jo.

Viu en pau, estimat Lucili, i que la teva amistat sigui el meu pagament.»

Així acabava la cent vint-i-cinquena carta. Deia al principi que el temps és un jutge implacable que condemna a l’oblit tota obra que no és capaç d’enunciar un missatge per totes les èpoques. Deixo a criteri de cadascú de vosaltres la determinació del grau d’universalitat de les propostes de Sèneca. El que sí crec que compartirem és la sinceritat de l’afecte des del qual estan escrites. Quedeu-vos com a promoció que acaba el Batxillerat amb la sinceritat del nostre afecte com a professors que hem compartit amb vosaltres aquests darrers anys. I si no sempre l’hem sabut expressar, ens heu de disculpar: no és fàcil expressar-se com Sèneca.

Finalment, us he de demanar un favor. La Carta cent vint-i-cinquena és una trobada filològica valuosa. La penso publicar amb una introducció; però tinc un problema: l’he perduda. Crec que ha d’estar traspaperada entre els exàmens que us he repartit. Si us plau. Mireu a casa, i si la trobeu, deixeu-la al Departament o a la meva gaveta. Si no, hauré perdut dos-cents euros i l’oportunitat de millorar el meu currículum.

Gràcies.

Antonio Delgado

Dia de la Interculturalitat

2011-05-14T10:53:00.005+02:00

Colònies de 1r d'ESO 2011

2011-05-03T16:03:00.008+02:00

Podeu seguir les colònies de 1r d'ESO d'enguany des de l'enllaç

Club de lectura

2011-05-01T18:44:00.012+02:00

STEFAN ZWEIG
Castalión contra Calvino
Ed. Acantilado (cast)

MIGUEL DELIBES
El hereje
Alianza Ed. (cast)

Juny 2011

L’any 1935 Stefan Zweig va rebre una carta del pastor calvinista Jean Schorer tot instant-lo a escriure una biografia de Sebastian Castellio, l’oblidat humanista francès que es va atrevir a enfrontar-se al totpoderós Calví a mitjan segle XVI arran de la condemna a morir cremat a la foguera que aquest va dictar contra Miguel Servet per estrictes raons de discrepància religiosa.

S. Zweig acceptà el repte i un any després posà fi a una de les biografies més vibrants i profundes mai escrites sobre un personatge històric. Fidel a l’esperit de Plutarc de trobar el contrapunt, la vida paral·lela i alhora oposada als valors encarnats pel biografiat, col·locà blanc sobre negre les figures de Castellio i Calví per relatar un combat que, més enllà de la pugna teològica sobre la manera de traduir certs passatges de la Bíblia, esdevé el duel entre dues actituds antagòniques davant d’aquell que no pensa com nosaltres.

Calví, que disposava del poder civil i religiós a la ciutat de Ginebra, va establir una teocràcia a tal extrem asfixiant de la consciència individual i la seva autonomia que la més mínima discrepància ideològica, la menor desviació dels seus dictats fou objecte de despietats càstigs per part de qui havia decidit segrestar tota llibertat de pensament en favor de la seva exclusiva doctrina. Dividida la humanitat en temorosos de Déu i heretges, Calví exigí una obediència sense reserves a la lletra del seu catecisme, els articles del qual va fer jurar a cada ciutadà de Ginebra sota coacció d’excomunió —arma que no dubtà d’utilitzar en reiterades ocasions.

¡Que lluny ens trobem de l’esperit inicial de la Reforma, d’aquell reclam de llibertat espiritual pel creient a l’hora d’apropar-se al missatge bíblic sense intermediaris entre la llum natural de la seva raó i la paraula divina allí expressada! ¡Què remota resulta ara la reivindicació luterana del lliure examen de la Bíblia, de la intimitat del contacte del fidel amb els Evangelis quan a Ginebra es qualifica d’heretge i es condemna a morir a la foguera a qui discrepa de Calví en la interpretació de les Escriptures! S’instaura així en aquella ciutat suïssa allò que la mateixa Reforma condemnava: una dictadura espiritual, un tirania sobre les consciències, una nova ortodòxia.

Ara bé, tot i ser evident l’actitud de Calví, poques veus es van aixecar en defensa de Servet coneguda la seva sentència. Com puntualitza Zweig, pocs adeptes ha d’esperar, en l’eterna covardia del gènere humà, qui crida contra dèspotes i fanàtics poderosos. Per això causa admiració la solitària veu de Castellio en contra dels potentats que s’atribueixen el poder de perseguir a qualsevol individu a causa de les seves opinions. ¿Com no subscriure aquesta veu quan ens recorda que sobre la consciència d’un ésser humà no és lícit exercir violència a cap poder terrenal; que fins la veritat més pura, si és imposada als altres amb violència, es converteix en pecat contra l’esperit; que matar un home mai no és defensar una doctrina, sinó tan sols matar un home?

Llegint Castellio tota distància secular queda abolida i el temps es separa dels temps, com si una saviesa perenne brollés del seu esperit dignificant el nostre en el precís moment en què —mosquit contra elefant— desemmascara el fanatisme d’aquells que eleven el seu punt de vista al pedestal de l’única opinió legítima. I amb humilitat, sense aixecar la veu, formula aquests dos interrogants inapel·lables: «¿Arribaràs a dir —interpel·la a Calví— que fou Crist qui t’ha ensenyat a cremar els homes? ¿No era ell qui defensava l’amor a l’enemic i el deure de no jutjar els altres?»

Darrere la condemna de Servet —i aquí rau un dels mèrits de l’estudi de Zweig—no hi ha un estricte problema teològic, tot i que les acusacions es fonamentin bíblicament. La teologia esdevé en aquest cas una màscara, una de les moltes disfresses que fa servir la intolerància i el fanatisme de tots els temps en la seva persecució de qui s’aparta de l’ortodòxia imperant. Potser Malebranche tenia raó quan advertia que una cosa és la causa i una altra de ben diferent l’ocasió a través de la qual es manifesta aquella.

La segona lectura que proposem, ambientada en el mateix segle en què es desenvolupa l’obra de Zweig, és la darrera novel·la que va escriure Miguel Delibes, El hereje (1998). Basada en fets reals —l’Acte de fe celebrat per la Inquisició l’any 1559 a Valladolid contra una vintena de luterans d’aquesta ciutat— la novel·la narra la història d’en Cipriano Salcedo, un pròsper comerciant de la llana que, orfe de mare, va ser criat per Minervina, una dida que li va donar el veritable afecte i de qui el pare el va separar per enviar-lo a un col·legi de nens expòsits. Mai no tornarà Cipriano a reunir-se amb ella malgrat els esforços per trobar-la. Tan sols a la fi de la seva vida, on no va conèixer la veritable felicitat car el seu matrimoni acabà en fracàs i la seva aproximació sincera al luteranisme va haver de ser viscuda en la més escrupolosa clandestinitat donada la duresa amb què fou reprimit qualsevol rebrot reformista per la Inquisició en el regnat de Felip II; tan sols a la fi dels seus dies, dèiem, tornarà a tenir-la al seu costat, i com la mare comprensiva incapaç de veure la maldat en el cor del seu fill, declarà davant el tribunal de la Inquisició, tot defensant el seu nen, que l’ull de Déu no és com el dels homes, car aquell no s’atura en les aparences sinó que indaga en el cor d’aquests i per això no s’equivoca.

Dues fogueres cremaran doncs davant les nostres retines al llarg d’aquestes pàgines. És cert que els executors d’aquestes condemnes parlaven idiomes diferents, però no ens enganyem: la mà que cala foc a la pira amb indumentària ocasionalment diversa és la mateixa, la del fanatisme i la intolerància que mai no ha permès la llibertat de consciència a l’ésser humà. [A.D.]

Concurs Setmana Jove 2011

2011-04-14T08:21:00.002+02:00

L'Institut ha guanyat el 2n i 3r premi del concurs de cartells de la Setmana Jove 2011 de Corbera.

Enllaç als guanyadors

Sant Jordi 2011

2011-04-07T09:55:00.003+02:00

Calendari del Treball de Recerca

2011-03-31T11:30:00.001+02:00

Cliqueu l'enllaç del document

Proves Cangur 2011

2011-03-28T12:04:00.008+02:00

Com cada any, el tercer dijous de març, uns quants alumnes han participat a la prova. Aquest curs ens han acompanyat els alumnes de l'Institut Can Margarit. Ha estat una bona experiència, encara que els alumnes no es coneixien gaire. Tots plegats hem gaudit resolent els problemes.

El Cangur és un concurs adreçat a alumnes de 3r i 4t d’ESO i de 1r i 2n de Batxillerat. La prova, que està convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques i organitzada per una comissió catalano-valenciano-balear, és una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix a resoldre 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. Els enunciats els prepara, en una reunió internacional que enguany s'ha celebrat a Tblisi (Geòrgia), l'associació Le Kangourou sans Frontières. Catalunya hi participa com a nació i actualment ostenta, per elecció, un dels càrrecs de l'equip directiu de l'associació. Els participants i les participants d'arreu d'Europa i d'altres països del món es plantegen els mateixos problemes i tenen un temps d'una hora i un quart per intentar resoldre'ls.

La SCM farà públics els resultats durant la segona quinzena del mes d'abril.

Vacunació de 2n d'ESO

2011-03-28T11:55:00.001+02:00

Cliqueu per veure la carta als pares

Exàmens de recuperació del segon trimestre de 1r i 2n de Batxillerat

2011-03-21T11:41:00.002+01:00

Cliqueu l'enllaç al document

Retard de l'arribada del viatge a Itàlia

2011-02-19T13:28:00.003+01:00

Ens informen que finalment l'arribada serà una hora més tard de la prevista.

Arribada al port a les 19:30 h i a Corbera a les 20:30h
Us mantindrem informats si hi ha noves modificacions.

Atentament,
L'equip directiu del centre

Darrera hora del viatge a Itàlia

2011-02-18T11:06:00.003+01:00

Us recordem l'arribada del viatge a Itàlia de 4t d'ESO

- Dissabte 19 a les 18:30h al port de Barcelona i a les 19:30h a Corbera

Darrera hora de la tornada de les sortides

2011-02-18T10:54:00.002+01:00

Us informem de la tornada d'algunes sortides:

- Esquiada: 19:30h ó 21:00h
- Colònies de 2n d'ESO: 17:30h

Els autobusos pararan a la plaça 11 de Setembre de la Palma, al Poliesportiu de Corbera i a l'Institut.

Setmana d'examens de Batxillerat

2011-02-13T18:44:00.002+01:00

Setmana d'examens de 1r i 2n de Batxillerat del segon trimestre

Accediu al PDF

Setmana de sortides 2011

2011-02-11T18:35:00.010+01:00

Full informatiu
11 de febrer de 2011

Com ja deuen saber pels seus fills i filles, la setmana vinent l’Institut té organitzades les sortides dels diferents nivells d’ESO i Batxillerat que compten ja amb una llarga tradició i elevat grau de participació per part de l’alumnat. Tot i que els diferents professors responsables ja els han anat informant dels detalls de cada una de les sortides, els fem arribar un resum de les mateixes.

1r ESO: No marxaran de colònies fins el maig , per tant l’horari de les classes serà l’habitual.
Colònies de 2n d’ESO, a Mas Collell.
Sortida dimecres 16 a les 8:15. Hi hauran classes normals a 2n d’ESO dilluns i dimarts.
Professors acompanyants:
- Júlia Abós
- Enric Grané
- Marta Pàmies
- Rafael Torrijos
- Paco Queralt
Sortida d’esquí de 3r d’ESO i 1r Batx., a la Molina
Sortida dimarts 15 a les 15:30. Hi hauran classes normals de 3r d’ESO i 1r de Batxillerat el dilluns i dimarts pel matí (els alumnes que no marxen de 3r ESO faran classe a la tarda).
Professors acompanyants :
- Teresa Canals
- Xavier Pietx
- Pedro Espinoza
- Eva Guerrero

Ja hem informat als seus fills i filles de que disposaran d’un espai el dimarts a partir de les 8 del matí per guardar el material d’esquí i les maletes fins a l’hora de la sortida.
Sortida a Itàlia de 4t d’ESO. Sortida dilluns 14. No hi haurà classes de 4t d’ESO durant tota la setmana.
Professors acompanyants :
- Mario Teleguario
- Ernest Alcoba
- Diego Ricci
- Lluisa Ruiz
- Begoña Miguel
- Judit Centelles
- Daniel Ron

Per la resta d’alumnat que la família decideixi qui vingui al centre, aquest estarà obert i els atendrà tot i que no hi haurà classes lectives donat l’elevat nombre de professorat i d’alumnat absent. El servei de transport i menjador funcionaran amb normalitat amb els ajustos que calgui en funció del nombre d’usuaris.

Atentament,
l’Equip Directiu
Corbera de Llobregat,11 de febrer de 2011

Informació PAU 2011

2011-01-26T09:26:00.004+01:00

Per als alumnes de 2n de batxillerat adjuntem un fulletó informatiu de les Proves d'Accés a la Universitat

Arxiu PDF

Simulacre d'incendis 2011

2011-01-20T08:58:00.002+01:00

Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
Institut Corbera de Llobregat

Benvolguts senyors:

Per tal de millorar la seguretat del centre, durant el mes de gener hem posat en marxa el nostre Pla d’emergència. En primer lloc, vam fer una reunió informativa amb tots els delegats/des i subdelegats/des de grup per tal que poguessin trametre a tots els alumnes les instruccions bàsiques. Desprès vam recordar les línies mestres del Pla a tot el personal, mitjançant els Caps de Departament.
Avui hem realitzat un simulacre d’incendi. Tots els alumnes han estat degudament controlats, evacuats de l’edifici i concentrats en les pistes esportives. Els tutors/es han anotat totes les incidències relacionades amb els seus fills/es i els alumnes amb alguna dificultat han estat atesos individualment.

Atentament.
L’Equip Directiu Corbera de Llobregat, 19 de gener de 2011

Tibunals de Recerca 2011

2010-12-29T15:00:00.002+01:00

Us adjuntem els horaris dels tribunals del Treball de Recerca d'enguany

Horaris del dimecres 12 de gener

Horaris del divendres 14 de gener

Bon Nadal i feliç Any Nou

2010-12-22T11:46:00.005+01:00

Manual de bons usos digitals

2010-12-09T10:48:00.001+01:00

El Departament d'Educació ha publicat una guia de bons usos digitals.

Cliqueu l'enllaç del pdf

L'Institut Corbera guanya la 6ª edició Dia de l'Emprenedor/a

2010-11-22T11:56:00.011+01:00

L’Ajuntament de Molins de Rei, conjuntament amb tots els municipis que formen la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat (Cervelló, Corbera de Llobregat, El Papiol, La Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Vallirana), van celebrar el passat dia 18 de novembre a l’Institut Bernat El Ferrer la 6a edició del Dia de l’Emprenedor/a on va participar i guanyar l’Institut Corbera.

Aquest any va tornar a ser una gran trobada de joves que actualment estan estudiant batxillerat i va mantindré l’objec tiu de foment ar l’esperit emprenedor a través d’activitats didàctiques realitzades al llarg del matí.

En la modalitat del concurs d’emprenedors l’institut Corbera va alçar-se amb la victòria i amb un premi en me tàl·lic de 500 €. En la modalitat de d’idees emprenedores aquest any a sigut l’Institut Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts qui s’ha portat el premi.

Club de Lectura

2010-11-12T12:49:00.009+01:00

JOSÉ SARAMAGO

► La caverna

Edicions 62 (cat.)

Alfaguara (cast.)

* * *

Desembre 2010

José Saramago, Premi Nobel de literatura l’any 1998 —l’únic escriptor en llegua portuguesa que l’ha rebut— té una trajectòria literària atípica. Com a autor va tastar l’èxit de les seves novel·les amb quasi seixanta anys, edat en què la majoria d’escriptors tenen editada ja gran part de la seva obra. Bé podríem dir que la seva evolució literària és la d’un procés de creació forjat a foc lent, sense aspiracions ni grans objectius, comparable a la d’un fruit que està madurant nodrint-se amb complaença d’una saba que no és altra que la d’un humanisme compromès amb la denúncia de tota estructura alienadora de l’ésser humà en nom d’una vida plena i autèntica.

Mai no ha amagat Saramago la seva ideologia, ni la seva militància política. Mai no ha defugit la seva literatura el compromís amb un pensament crític capaç de denunciar la deshumanització del treball a què condueix el desenvolupament tecnològic sota les regles d’un mercat globalitzat. Mai no s’ha aixecat tan alta la veu per reprovar els canvis en els hàbits quotidians i en les relacions socials de les persones quan aquests canvis porten a difuminar cada rostre sota la pell d’un productor i un consumidor desproveïts d’individualitat.

El pensament de Saramago és, tot jugant amb els títols de dues de les seves obres, la invitació intel·ligent a recórrer el pendent escarpat que condueix de la ceguesa a la lucidesa, reeixida finalment en el cas dels personatges de La caverna quan prenen consciència que els problemes propis de l’entorn tenen les seves arrels en les estructures econòmiques que han entronitzat la llei de l’oferta i la demanda com a jutge implacable de les relacions comercials.

De forma premeditada Saramago rescata el mite de la caverna amb què s’inicia el llibre VII de la República de Plató per titular aquesta obra, car el que vol transmetre és la idea que l’home de la nostra postmodernitat s’assembla a aquell esclau encadenat condemnat a contemplar l’espectacle d’unes ombres que, en la seva ignorància, pren per la veritable realitat. La dicotomia que allí es planteja entre un món d’aparences en el qual es troba sumit el comú dels mortals i un món real al qual la raó d’aquests, en la seva ceguesa, no accedeix mai cobra vida en la novel·la de Saramago a través d’uns personatges enfrontats a un totpoderós Centre comercial que esdevé l’autèntica caverna actual. Així ho admet el mateix Saramago quan afirma: «Fa més de 2300 anys Plató va utilitzar el mite de la caverna per explicar la dicotomia entre el món de les aparences i el món real. Avui, més que mai, vivim a l’interior de la caverna del consum capitalista. La gran superfície comercial és el paradigma de la nova caverna».

La trama de l’obra gira precisament al voltant de les relacions comercials entre un petit terrissaire de seixanta-quatre anys, en Cipriano Algor, i un gran Centre a qui ven en règim contractual d’exclusivitat la seva producció. La dependència del terrissaire respecte de la gran superfície és tal que el destí de la petita empresa familiar cau irremissiblement en mans del totpoderós Centre que, un bon dia, amb despietada lògica, decideix prescindir del seus plats i les seves gerres, incapaces de competir amb les produïdes per economies llunyanes a costos molt inferiors.

Ara bé, si el marc de la novel·la és el d’aquesta lluita desigual entre la petita empresa familiar i la gran superfície comercial, el tema de fons va molt més enllà d’aquesta supervivència laboral amenaçada. Saramago, amb un llenguatge poètic sublim que s’eleva en certs fragments al nivell de les millors pàgines de Pessoa, la literatura del qual coneixia molt a fons, fa dels diàlegs de Cipriano Algor amb la seva filla reflexions molt profundes sobre qüestions capitals de la condició humana. I és que els temes s’encavalquen sense temps per assimilar el que esdevé una veritable simfonia de saviesa on qualsevol objecte que pare o filla tenen entre mans esdevé símbol que condensa en el llenguatge de la imatge una lliçó apresa en la terrisseria de la vida. I així, a la meditació sobre la necessitat d’aferrissar-nos al treball en certs moments de la nostra vida, tot i tenir consciència de la seva inutilitat, perquè intuïm que perdre’l és perdre una raó de viure, li succeeix la consciència sobre l’estima per les obres defectuoses que surten de les nostres pròpies mans i que, tot i la seva imperfecció, acabem conservant al costat de les més reeixides, incapaços de destruir allò en què un dia vam posar l’ànima, potser creient, amb Cipriano Algor, que les figures d’argila deformes tal vegada tinguin la seva oportunitat quan els fragments es desprenguin, caiguin i amb el temps allò que ja no és sinó pols es transformi en argila ressuscitada. I la simfonia continua: a la reflexió sobre el record dolorós de l’ésser estimat perdut i el renéixer d’una promesa de felicitat que renova la confiança en la vida quan s’esperava ja poc d’ella segueix la meditació sobre el desassossec mai no confessat que s’allunyi la filla estimada, bàcul de la vellesa, i davant del crepuscle de la nostra existència no tinguem cap més companya que la del silenci d’una vella terrisseria.

Escriu Saramago en la novel·la que «tornar a ser vespra, si més no per una hora, n’és el desig impossible de cada ahir passat i de cada avui que està passant; cap dia no aconsegueix romandre vespra durant el temps que somiava». No és pot expressar amb més bellesa el goig que tota expectativa crea. La caverna no defraudarà la d’un lector intel·ligent. [A.D.]

Sortida de tutoria a Sant Ponç

2010-10-28T09:38:00.000+02:00

Enquesta

2010-10-21T13:52:00.003+02:00

L'alumne Jordi Ollé, de segon de Batxillerat, està realitzant un treball de recerca sobre les centrals nuclears i ha demanat si podeu contestar una enquesta que ha preparat.

Cliqueu l'enllaç si us plau

Aplicatiu 1x1

2010-09-13T13:00:00.001+02:00

Projecte Flash 3r d'ESO

2010-06-23T12:17:00.000+02:00

Batxillerat 2010-2011

2010-06-18T11:47:00.000+02:00

REUNIÓ INFORMATIVA
dimecres 21 de juny

Reunió informativa pares a les 19.00h. Es penjarà a l’entrada l’horari per venir a omplir el nou currículum de Btx.
Lloc: Gimnàs

ALUMNES DE 2n DE Btx.
dimecres 23 de juny

Alumnes de 2n de Btx. que han de revisar currículum de 10.00 a 11.00h.
Lloc: Aula de dibuix

ALUMNES DE 4t d’ESO i REPETIDORS DE 1r DE Btx.
dilluns 28 i dimarts 29 de juny

Alumnes de 4t d’ESO que faran 1r de Btx. ( veure horari adjunt d’entrevistes per omplir currículum de Btx.)
Lloc: Biblioteca

ALUMNES NOUS
dijous 1 de juliol
Alumnes d’altres centres que vénen a cursar 1r de Btx. al centre de 10.00 a 12.00h.
Lloc: Biblioteca

dijous, 17 de juny de 2010
Coordinació Pedagògica

Horaris d'entrevistes per omplir currículum de Batxillerat alumnes 4t ESO i repetidors 1r Btx

2010-06-18T11:45:00.000+02:00

Accediu al PDF

Currículums de Batxillerat

2010-06-18T11:41:00.001+02:00

Document

Nova intranet de l'Institut

2010-06-15T23:51:00.005+02:00

Exàmens de suficiència i millora de l'ESO

2010-06-15T12:47:00.001+02:00

Ubicació de les PAU

2010-06-08T21:28:00.000+02:00

Document d'ubicació de les PAU

Carta als pares final de curs 2009-2010

2010-06-05T07:19:00.000+02:00

Sortida de l'Aula d'Acollida

2010-06-03T13:05:00.004+02:00

Canvi de dates PAU 2010

2010-06-01T11:55:00.003+02:00

Notificació de canvi de dates de les PAU.

Cliqueu l'accés al PDF

Festa fi de curs

2010-05-31T09:00:00.004+02:00

L'associació de mares i pares de l'Institut organitza la Festa de Fi de curs i sopar d'acomiadament del curs 2009-2010.

La celebració serà el proper divendres 11 de juny a partir de les 19 hores.

Hi haurà jocs, atraccions, sopar i música.

La inscripció al sopar s'haurà de fer al despatx de l'APA fins al dia 9 de juny, places limitades.

Convocatòria ESTALMAT

2010-05-21T10:10:00.005+02:00

Convocatòria i inscripció al projecte ESTALMAT (Estímul del talent matemàtic precoç)
Cliqueu la imatge

Exàmens de recuperació i millora del Btx ( juny 2010 )

2010-05-20T09:47:00.001+02:00

Exàmens 3r trimestre i recuperacions 1r Btx

2010-05-20T09:42:00.002+02:00

Calendari d'exàmens de 2n de Batxillerat

2010-05-05T11:38:00.001+02:00

Projecte Flash de 3r d'ESO

2010-04-16T12:37:00.000+02:00

Alumnes de 2n Btx amb pendents de 1r Btx

2010-04-14T19:54:00.003+02:00

Publicació llistes definitives d'alumnes assignats al centre

2010-04-09T11:04:00.002+02:00

El Departament d'Educació ens fa saber que per motius de protecció de dades personals no s'han de penjar les llistes en les webs dels centres.

Les llistes es troben penjades des d'avui en el taulell d'anuncis del centre o poden consultar l'assignació a través de l'enllaç que hi ha en aquest blog a Secretaria/Preinscripció ESO 2010-2011.

Ampliació del termini de la prematrícula de les PAU

2010-03-26T11:05:00.000+01:00

S'ha ampliat el termini de la preinscripció de les PAU.
Accediu al document

Fotos de la nevada

2010-03-16T09:42:00.002+01:00

Transport escolar normalitzat

2010-03-10T21:05:00.000+01:00

L'Ajuntament de Corbera ens ha informat que demà, 11 de març, tot el transport escolar estarà normalitzat

Avís de darrera hora

2010-03-09T19:37:00.001+01:00

L'Ajuntament de Corbera ha informat que demà reprendran totes les rutes de transport escolar menys la 117 que fa el següent trajecte: Creu Aregall Jr - Bon Repòs - Plaça Rabadà - Urbanitzacions carretera St Andreu de la Barca

Represa de l'activitat lectiva

2010-03-09T18:51:00.006+01:00

Benvolguts alumnes/as, pares i mares,

Demà dimecres 10 de març es reprendran les activitats lectives

Segons ens ha comunicat l’Ajuntament de Corbera, la situació del trànsit rodat esta pràcticament normalitzada i el dimecres tornaran a obrir totes les escoles i instituts de Corbera de Llobregat tot i que pot haver-hi alguna de les rutes de transport escolar que puntualment es vegi afectada.

Última setmana del 2n trimestre

Donat que encara no sabem si tots els alumnes/as podran assistir al centre amb normalitat a partir de demà i que estem en la última setmana del trimestre, carregada de controls i lliurament de treballs, la direcció del centre ha decidit allargar una setmana el 2n trimestre, de manera que totes les activitats d’avaluació queden posposades per la setmana vinent amb el mateix horari que tenien per aquesta.

F. Xavier Pietx i Rusiñol

Director de l’Institut de Corbera de Llobregat

Corbera de Llobregat a 9 de març de 2010

Classes suspeses el 9 de març

2010-03-08T19:14:00.001+01:00

Degut a la nevada de les darreres hores demà, 9 de març, també queden suspeses les classes.
Seguirem informant segons l'evolució del temps.

Classes suspeses a l'Institut

2010-03-08T08:31:00.002+01:00

Avui, 8 de març, degut a les condicions meteorològiques de les darreres hores s'ha suspès el transport escolar, per tant no hi haurà classes. El centre romandrà obert, però recomanem que limiteu els desplaçaments al mateix. En funció de l'evolució meteorològica demà les classes es reprendran amb normalitat.

Llistes baremades definitives de la Preinscripció 2010/2011

2010-03-04T11:38:00.002+01:00

Llistes baremades definitives de la Preinscripció 2010/2011

Grup d'ex-alumnes de l'Institut

2010-02-18T18:24:00.002+01:00

Hem creat un grup d'ex-alumnes al Facebook.
Esperem que serà un punt de trobada per a tots els antics companys i companyes de l'Institut.

El club de lectura

2010-02-17T20:17:00.008+01:00

Walden II, de B.F. Skinner

És difícil sostreure’s a la fascinació que encara avui, sis dècades després de la seva publicació, continua exercint la lectura de Walden II, l’aventura literària del més radical dels psicòlegs conductistes, B. F. Skinner.

Tot i que no ha estat infreqüent la incursió en el món de les lletres per part dels que habitualment viuen immersos en la més rigorosa i asèptica praxis científica, la novel·la d’Skinner no s’ha d’entendre com el mer divertimento del professor universitari que aprofita el parèntesi estiuenc per allunyar-se de l’activitat acadèmica. Des de les primeres pàgines resulta manifest que aquesta desconnexió no hi és, que el disseny d’una societat utòpica organitzada segons una estricta i planificada enginyeria de la conducta —tema central de l’obra— esdevé un exercici literari fonamentat en una sòlida base científica sense la qual difícilment s’entén la novel·la. En aquest sentit, bé podríem dir que qui pretengui assolir una idea força aproximada dels principis de la psicologia conductista no els ha de cercar en els manuals que, a mode de breviari, acostumen a condensar-los en quatre fórmules mortes; ans al contrari: ha de submergir-se en l’atmosfera de Walden II perquè en els seus capítols palpita i viu el conductisme de Skinner en tota la seva riquesa i complexitat.

Frazier, veritable alter ego de l’autor en el text, amb un verb apassionat, se n’encarrega d’explicar-los amb la vehemència de qui ha trobat una veritat última, amb la mirada ardent del visionari, amb la convicció pròpia de l’il·luminat; tan sols que en aquest cas —curiosa paradoxa— la llum que l’enlluerna prové d’una llanterna fiable, gens sospitosa d’irracionalitat o de fanatisme: la psicologia conductista, la branca més experimentalista i científica de la psicologia.

L’estructura de l’obra és fàcil de sintetitzar: un grup d’estudiants, encapçalats per dos professors universitaris —el mateix Skinner i Castle— cobejosos per conèixer de primera mà l’experiment d’enginyeria de la conducta que Frazier, un antic company de la Universitat, ha portat a terme en una comunitat reduïda, decideixen visitar-la. Tancada a l’exterior, autàrquica, integrada per un miler d’individus, Walden II —així s’anomena la comunitat— és el resultat d’una ment que ha planificat meticulosament tots els estímuls que han de rebre des de la infància els individus que la integren amb l’objectiu de configurar les seves estructures afectives d’un mode que maximitzi la felicitat del grup.

Aquesta ment demiúrgica no és altra que la de Frazier, que amb rigorosos arguments i una lògica implacable —admesos, evidentment, el principis conductistes— se n’encarrega de refutar les objeccions que Skinner i Castle plantegen a un projecte d’aquestes característiques. La primera i fonamental objecció qüestiona el preu elevat que l’individu ha de pagar a canvi de gaudir de tot el que ofereix Walden II: el sacrifici de la seva llibertat. Frazier no ho nega, però argumenta tot seguit que enlloc no existeix la llibertat ja que l’ésser humà ha estat el territori cobejat pel sacerdot, l’educador, el demagog, el polític, en definitiva per tots els discursos sobre l’home que han desenvolupat tècniques de control capaces de modelar el comportament d’aquest en un intent de crear-li una identitat interessada.

Walden II és l’ intent de repensar aquest modelatge sota un control científic que garanteixi el desarrelament de les emocions negatives i desactivi la font de tensions i conflictes en els grups humans. Ara bé, Skinner se n’adona amb lucidesa que aquest projecte d’enginyeria de la conducta està condemnat al fracàs si no es promou alhora una profunda reforma social i econòmica fundada en aquests quatre eixos: 1) la redefinició de la família: es tracta d’evitar l’existència d’una forta dependència personal entre pares i fills a l’objecte de reduir tota connexió hereditària a la mínima expressió

—Skinner defensa la substitució de la tasca educativa dels pares per la dels psicòlegs, car que la formació de l’estructura caracterial és quelcom massa delicat i complex com perquè els «drets de sang» s’arroguin «drets formatius» 2) el replantejament radical de l’educació: lluny de l’establiment de plans d’estudis homogenis, Skinner prioritza el fet d’ensenyar a pensar i a aprendre sense cap interès en què el jovent desenvolupi les mateixes capacitats i habilitat—cadascú aprèn allò que necessita 3) la substitució de l’economia monetària per una de crèdits on la realització de quatre diaris (un crèdit equival a una hora laboral) dona dret a la gratuïtat de tots el bens i serveis 4) una estructura del poder on els dirigents no són polítics sinó científics de la conducta que planifiquen les diverses tasques de la comunitat, tot i que no són elegits per mecanismes democràtics.

No obstant, aquest “experiment amb la vida” que és Walden II admet una darrera lectura: la del lament de l’artesà que contempla la seva obra i sent la solitud i orfenesa de la ment creadora condemnada a no poder experimentar amb si mateixa, conscient com el cirurgià de poder sanar amb el seu bisturí qualsevol cervell... excepció feta del propi. I és que, malgrat tot, Frazier —aquest petit déu— no és feliç.

Informació de darrera hora del viatge a Itàlia

2010-02-12T11:49:00.004+01:00

Ens han comunicat que s'ha retrassat l'hora d'arribada del viatge a Itàlia.

L'hora prevista serà aproximadament a les 11-11.30 de la nit a La Palma-Corbera.

Atenció, estigueu molt atents als comentaris d'aquesta entrada perquè sembla que hi ha més canvis de darrera hora

Preinscripció a les PAU 2010

2010-02-01T16:06:00.002+01:00

Podeu accedir al document que hem elaborat per tal d'orientar-vos en la preinscripció de les PAU d'enguany.

Jornada de portes obertes

2010-01-19T08:26:00.003+01:00

La jornada de portes obertes serà el dissabte 30 de gener de 10 a 14 h.

Acte central: xerrada informativa a les 10:30h al gimnàs.

Treballs de recerca 2010

2010-01-11T09:50:00.003+01:00

Concert de Nadal

2009-12-15T11:46:00.001+01:00

Dilluns 21 a les 19.30 hores a la Societat Diadema.
Carrer St. Antoni 30-32 a Corbera de Llobregat

Exàmens de pendents d'ESO

2009-11-26T16:08:00.002+01:00

Coordinació Pedagògica, novembre 2009

Exàmens de Batxillerat del 1r trimestre

2009-11-05T19:04:00.004+01:00

Sortida de tutoria de 1r d'ESO del 29 d'octubre

2009-11-05T12:44:00.001+01:00

Xerrada per a mares i pares a l'Ajuntament de Corbera

2009-10-27T10:49:00.005+01:00

Menú del menjador

2009-10-22T18:32:00.005+02:00

Aquí teniu el menú pel mes de novembre. Els menús mensuals es poden consultar també a la web de Serunión, l'empresa que gestiona el menjador de l'Institut. A la pàgina del menjador podeu descarregar-vos una carta on hi ha les instruccions d'accés.

Bon profit!

Estalmat

2009-10-18T21:00:00.009+02:00

El passat 3 d’octubre l’Estalmat, un projecte d'estimulament matemàtic, va començar les activitats del curs 2009-10. L’acte inaugural es va fer a l’edifici de La Pedrera. El professor Josep Rey de l'IES Vil·la Romana de la Garriga, i membre del grup impulsor del Museu de les Matemàtiques de Catalunya MMACA, va presentar l'activitat: Una visita al món dels poliedres.

Els professors de l’IES Corbera i, molt especialment els del departament de Matemàtiques, volem felicitar a l’Adrià i a la Laura, per formar part dels 25 seleccionats a Catalunya l’any 2008 i a l’Aïna, que és una dels 25 seleccionats l’any 2009. Gaudiu de les activitats que us han preparat.

Club de lectura

2009-09-22T12:46:00.025+02:00

BERNHARD SCHLINK
El lector
Ed. Columna (cat.) Anagrama (cast.)

HERMAN MELVILLE
Bartleby, l'escrivent
Ed. Proa (cat.) Alianza (cast.)

Hi ha personatges opacs, poc transparents; ànimes fosques, gens diàfanes, que estan disposades a anar molt lluny per amagar un secret. A vegades la vergonya pot aixecar veritables muralles per evitar que un tret traumatitzant surti a la llum. La resistència a parlar d’allò viscut com a oprobi i deshonra pot portar a un individu a acceptar el destí més terrible si d’aquesta manera evita desemmascarar el seu defecte. Tot ho suportarien aquests personatges abans de donar publicitat a allò encobert; qualsevol preu estarien disposats a pagar per mantenir ocult el que consideren el més gran dels pecats, el pitjor dels vicis, la falta sense remissió. Bé podríem dir que amb l’energia que inverteixen a sostenir l’ocultació, amb els subterfugis i mentides amb què mantenen una doble vida, una imatge falsa de si mateixos, podrien afrontar el problema i resoldre’l definitivament. Però en el moment de fer-ho defalleixen; mancats de la determinació necessària, l’ única alternativa que s’obre davant dels seus ulls és la fugida i la seva vida esdevé aleshores una peregrinació enlloc, un viatge sense retorn, un canvi constant d’escenari carregant sobre les esquenes amb la feixuga càrrega de la vergonya. La protagonista de la novel·la de B. Schlink, Hanna, és un d’aquests personatges. Tot comença el dia en què un adolescent, Michael Berg, inicia una relació amb ella (vint anys més gran) en el context de l’Alemanya de la postguerra. Formen part de dos móns diferents: ell, fill d’un professor que acostuma a parlar dels problemes a casa d’una forma oberta, ha estat educat en els valors d’una llibertat responsable, de la racionalitat amb la qual s’han de tractar les qüestions relatives a la convivència, de la importància en definitiva del diàleg. Hanna, per contra, ho amaga tot. La seva és una vida sense passat. Res no en sabem a excepció del fet que treballa com a revisora del tramvia i del desig que el jove li llegeixi llibres abans de cada trobada eròtica, preàmbul literari que Hanna imposa com a condició necessària de la relació. Malgrat que el caràcter de Hanna és violent, Michael se sent atret per ella i tot ho suporta per tal de continuar al seu costat, fins que un bon dia ella desapareix sobtadament posant fi a la relació. Anys més tard, en les sessions d’un judici sobre crims de guerra als camps de concentració nazis, Michael la tornarà a trobar: Hanna està asseguda en el banc del acusats.

L’altra lectura és un text escrit per Herman Melville, l’autor de Moby Dick, l’any 1853: Bartleby, l’escrivent. Text breu però intens, ens planteja la història d’un copista del despatx d’un advocat de Wall Street encarregat d’aquella feina tediosa, cansada i letàrgica que consisteix a copiar documents i contractes amb una absoluta fidelitat a l’original. Aviat l’advocat que l’ha contractat, que actua com a narrador, se n’adona que tot i la qualitat extraordinària de les còpies de Bartleby, la seva no és una laboriositat alegre, sinó una escriptura silenciosa, pàl·lida, mecànica, absent. I un dia en què l’advocat el crida per confrontar uns papers en Bartleby li contesta: «Preferiria no fer-ho», frase que pacíficament i serena anirà repetint a cada nou requeriment de què es objecte fins arribar, veritablement, a preferir no fer res. Passats els instants d’estupefacció —no exempts d’humor— l’advocat adverteix que l’actitud de Bartleby és la d’un rebuig progressiu del més mínim deure, com si una apatia insuperable s’hagués apoderat de la seva voluntat, arribant a l’extrem de declarar que no tornaria a escriure mai més. Interrogat sobre la raó d’aquesta decisió, Bartleby respon a l’advocat: «No sabeu veure-la vós mateix?». Aquesta raó roman oculta al llarg de l’obra; tan sols a les acaballes d’aquesta es desvela en forma d’un rumor que apunta al moment en què a la vida d’un individu s’asseca el riu de les esperances i es comença a percebre la pròpia vida com una carta sense destinatari.

Oh Hanna! Oh Bartleby!, Oh humanitat!

Llistat de llibres de text. Curs 2009-2010

2009-07-10T10:43:00.009+02:00

1r ESO

2n ESO

3r ESO

4t ESO

1r BATXILLERAT

2n BATXILLERAT

Rebombori 2009

2009-06-25T15:22:00.002+02:00

El dia de la Interculturalitat a l'IES Corbera

2009-05-21T15:40:00.009+02:00

9.30h. Trobada a la Plaça de les Cultures davant del Centre Cultural Municipal de Martorell. Activitat de formació dels equips i presentació. 10 a 10.30 h. Esmorzar.
10.30 a 11.45 h. Jocs cooperatius al Parc i el Passeig de Catalunya
11.45 a 12.00 h. Trasllat al Centre Cultural Municipal
12.00 a 13.00 h. Grups de debat de l’alumnat mediador.
13.00 a 13.15 h. Posada en comú de les conclusions de la Jornada a càrrec dels portaveus.
13.15 a 13,30 h. Cloenda de la Jornada i repartiment de diplomes a l’Auditori del Centre Cultural
13.30 h. Comiat de la Trobada a càrrec de la Directora Adjunta dels Serveis Territorials del Departament d’Educació al Baix Llobregat i de la autoritat municipal designada.

Assistència prevista: unes 200 persones mediadores (alumnat i professorat) dels IES que porten el Programa de Convivència i Mediació dels següents ajuntaments: Martorell, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Pallejà, Vallirana, Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Margarida de Montbui.

Previsió d'alumnat i professorat assistent a les trobades.

Club de lectura

2009-04-01T15:29:00.010+02:00

HERMANN HESSE

► Narziss i Goldmund
Ed. Empúries (cat.)

► Sidharta
Ed. Plaza i Janés (cast.)

* * *
27 Maig 2009 15,15h
Biblioteca de l’IES CORBERA

Hermann Hesse (1877-1962), premi Nobel de Literatura l’any 1946, es va formar en l’ambient culte i religiós d’una família alemanya de pastors protestants que pretenia orientar els seus estudis cap a la Teologia, d’acord amb una llarga tradició familiar. Però el jove Hesse, que sens dubte sentia el reclam d’una vida espiritualitzada, va fugir del monestir de Maulbronn i després de diverses temptatives es va decidir per l’activitat literària on destacà com un dels grans escriptors del segle XX.

L’any 1930 publicà la seva novel·la Narziss i Goldmund on narra la història de dos amics amb una idiosincràsia ben diferent. Tot i que les peripècies de Goldmund acaparen una gran part de la novel·la i que a Narziss el trobem tan sols al començament i a les acaballes d’aquesta, no és fàcil esbrinar quin és l’autèntic protagonista de l’obra.

Narziss, el defensor de l’ordre i la raó davant del desordre introduït per les passions; el campió de l’esperit que ha consagrat cada instant de la seva vida a l’estudi rigorós i la reflexió, lluny de la voluptuositat i el desig; el baluard del pensament abstracte que ha fet d’allò immutable i perenne, de les idees, el seu regne, tot menyspreant la pàtria dolça i efímera de la sensualitat; Narziss, dèiem, esdevé el paradigma del que busca la pau, la serenitat i la tranquil·litat a través d’una fugida del món, d’una vida rígidament sotmesa a la disciplina d’un ordre estrictament metòdic on l’intel·lecte esdevé la facultat redemptora del patiment, el desconsol i el caos d’aquest món. És també el representant arquetípic dels qui pensen que l’art, comparat amb el pensament i la ciència, es troba en un pla d’inferioritat i que, per tant, no s’ha de prendre seriosament. Convençut que la sensualitat no pot dotar-se d’esperit, que la imatge està mancada de veritat, es decanta pel sagrat, la raó, la filosofia i l’immutable en comptes de fer-ho pel profà, la passió, l’art o l’efímer.

Per contra Goldmund, aconsellat per l’amic, que no ha vist en ell les aptituds pròpies del monjo, decideix realitzar el seu destí lluny d’aquesta existència àrida i freda que porta Narziss en el convent. Sense cap més guia que gaudir del plaer allà on se li ofereix, rebutja tot ordre establert en nom d’una llibertat que el portarà a vagabundejar sense un rumb determinat, a la recerca d’una realització que sembla no tenir cap més destí que la retrobada amb la mare que el va abandonar quan era petit. Una mare que es transforma en un rostre ambigu on Goldmund acaba veient totes les dones que ha estimat, totes les escultures que ha admirat, així com l’amor, el desig, la por, la fam, l’instint i també la mort.

Al llarg de la seva vida errant Goldmund coneixerà els estralls de la pesta i nombroses nits fosques de l’ànima on perdrà tota confiança en un Déu que, lluny de tota bondat, li semblarà el creador d’un món cruel que no sap governar. És ara quan es creua l’art en la seva vida. De l’experiència del misteri de la creació artística —que farà de la mà del seu mestre, l’escultor Niklaus— aprendrà que l’art és el territori on es sublima la vida, un domini on l’ésser humà pot arribar a les mateixes veritats últimes a què arriba amb el pensament.
En els darrers capítols de l’obra, vells ja, Narziss i Goldmund es tornen a trobar; moltes coses han de ser dites després de tant temps. En pàgines bellíssimes H. Hesse posa en boca de Narziss veritables lliçons de saviesa: “He estat altiu. Ara m’adono que hi ha molts camins que duen al coneixement, que el camí de l’esperit no és l’únic i potser tampoc no és el millor. Veig que tu pel camí oposat, pel camí dels sentits, perceps el misteri de l’ésser amb la mateixa profunditat i l’expresses més vivament que la majoria de pensadors”. I de la mà d’aquest reconeixement arriba una declaració de profunda amistat: “Únicament a tu, Goldmund, et dec que el cor no se m’hagi assecat al llarg de tot aquest temps”.

Siddharta, obra de menor extensió però no menys densa en reflexió i en idees que Narziss i Goldmund, narra la història del fill d’un braman, el jove Siddhartha, que abandona casa seva en busca d’una felicitat que intueix que ni el pares ni cap mestre espiritual o doctrina li poden transmetre. Inicia doncs una recerca que el portarà a indagar la felicitat per camins tan oposats com el de la mortificació del cos i el dejuni o l’acceptació dels plaers sense cap límit. A poc a poc pren consciència que aquesta felicitat és conseqüència d’una saviesa profunda que passa per entendre que el temps no és real i que les paraules són nocives pel sentit secret de les coses. En companyia del barquer Vasudeva es posarà en contacte amb la veu d’aquesta saviesa; una veu que li ensenyarà a mirar el món amb els ulls de l’amor, l’admiració i el respecte, però també a entendre que el contrari de tota veritat és també veritat; que a força de cercar no trobem; que trobar implica ser lliure, no tenir objectius; que el saber es pot comunicar, però la saviesa no; que la distància que sembla existir entre el patiment i la benaurança és una il·lusió…

Intercanvi de llibres a la Biblioteca de l'IES Corbera

2009-03-31T20:22:00.009+02:00

Mercat de l'intercanvi

Un llibre pot tenir moltes vides.
L’ intercanvi ens permet obtenir llibres de segona mà d'una manera fàcil i còmoda. Si teniu llibres que ja no desitgeu, no els llenceu. Porteu-nos-els i us donarem vals per poder canviar-los durant la setmana de Sant Jordi per d’altres.
Per cada llibre es donarà un val que podreu canviar per un altre. Amb tots els llibres es faran parades a la biblioteca.

Qui pot participar? Els alumnes, professors i resta de membres de la nostra comunitat educativa.

Quins llibres podem trobar hi? Els llibres que porteu i també els llibres fora de catàleg de la mateixa biblioteca.

Calendari:

De lliurament dels llibres: entre el 14 d'abril i el 17 d'abril
D’ intercanvi: la setmana de Sant Jordi a l’hora del pati.

Objectius de l’intercanvi:

Donar una segona oportunitat als llibres que ja no llegim.
Fomentar la lectura.

Però recorda... els llibres han d’estar en bon estat!

Us hi esperem a tots!

Recuperació dels alumnes de 2n Btx amb pendents de 1r

2009-03-31T13:49:00.001+02:00

El 20 d'abril es faran les recuperacions d'alumnes de 2n de Btx amb pendents de primer

Bases dels "Jocs Florals de l'IES Corbera"

2009-03-26T21:07:00.003+01:00

Cliqueu la imatge per veure les bases del concurs literari dels "Jocs Florals de l'IES Corbera"

Xerrada sobre famílies separades

2009-03-25T17:36:00.009+01:00

Com comuniquem als nostres fills/es que ens separem?
Quins aspectes hem de tenir en compte per minimitzar l'impacte de la nostra desició en els infants?

Adreçada a pares i mares separats/des. A càrrec del Sr. David Almazor, psicòleg infantil de l'entitat ABD ( Associació Benestar i Desenvolupament)

dilluns, 30 de març a les 19h

lloc: Sala de plens de l'Ajuntament

Tutorials sobre els blocs

2009-03-17T13:53:00.009+01:00

Per a tots i totes els qui feu l'esforç de tirar endavant un bloc d'assignatura al nostre institut hem posat, al menú lateral, uns enllaços a dues pàgines molt interessants que expliquen moltes coses sobre els blocs: Blog and web i Apuntes sobre blogs.
Hi podreu trobar materials diversos com, per exemple, diverses maneres de penjar materials interactius, com fer menus laterals per organitzar el bloc, plantilles noves, consells tècnics, etc.

Esperem que us siguin d'utilitat

L'Aula Oberta ja té un bloc

2009-03-12T19:49:00.004+01:00

Els alumnes de l'Aula Oberta del nostre institut ja tenen un bloc.
Cliqueu la imatge per accedir a l'enllaç.

Saló de l'Ensenyament 2009

2009-03-09T15:53:00.003+01:00

El proper dimecres 18 de març els alumnes de quart d'ESO aniran al Saló de l'Ensenyament d'enguany.

PAU

2009-03-02T13:32:00.003+01:00

Atenció alumnes de segon de Batxillerat!
El 5 de març és el darrer dia per fer la prematrícula de les PAU.
Mireu l'enllaç de secretaria.